28 de febrer 2017

L'Hospital comença a agafar color

Fa tres dies que estic altre cop a l'Hospital; l'hospital comença a agafar color i tot i que vaig queixant-me de que van a poc a poc, per ser on som, el progrés és molt satisfactori. Aquests dies estic vigilant que es treballi a fons, per què tenen una gansoneria que n'hi ha per llogar-hi cadires. Avui penquen els pintors, els de les portes i finestres d'alumini, i el lampista, tots a l'hora, que ja era hora, mai més ben dit. Els feien venir d'un a un, i no acabàvem mai.

Havia anat a triar el blau de les parets, un color blau cobalt fosquet molt bonic, semblava que havia agradat, però mil i una excuses han donat el resultat que esperava, el blau més escandalós que podeu imaginar, en les fotos és tolerable però al natural és horrorós. Què hi farem! aquí tot els hi agrada una mica cridaner. 
Vam venir amb un jeep carregat de vàters, aixetes i piques rentamans des de Kathmandú cap aquí.
M'he fet un bon fart de netejar, com sempre, en aquest país o t'hi arramanges o nedes en porqueria.
Divendres venen totes les compres que Pont Solidari ha fet, menys el material i aparells del laboratori per que encara no m'han arribat els diners de Barna.
A poc a poc, però anem fent.






En aquest país cada dia hi passen coses i a quina pitjor. 
Ahir estava asseguda en una cadira i a les 10 en punt i quaranta minuts després, Nepal va tornar a tremolar, tots els vidres i sobretot el terra va vibrar fent un rugit que em va deixar una sensació d'angoixa a dins, que em va trigar a marxar. Deurien ser de quatre o una mica més, les tremolors, però vaig passar por. Just fa una setmana llegia a The Himalayan que en el passat terratrèmol va petar només un trosset petit de les falles que s'empenyen l'una a l'altra i que encara queda molt de tros per petar i que serà, no se sap quan, però molt més fort que el de l'any passat.  
La setmana passada a poca distància de l'hospital es va trencar la carretera, una corba sencera va anar a parar al riu. Per sort va passar de nit quan quasi no hi ha trànsit i no va caure ningú daltabaix .
Sobrevisquent a tot,
Marta