16 d’agost 2017

L'HOSPITAL JA TE RX


Ja tenim el RX instal·lat!
I aigua potable!
I recepcionista!
Mica en mica l'hospital va quedant a punt mentre cada dia tenim visites a consultes i urgències.
Hi ha moments que no m'ho acabo de creure. Ha costat tant...
Aquests dies hi ha greus inundacions i despreniments de terra per tot Nepal. Al Hospital ha plogut molt però les obres que varem fer al començament per protegir-lo dels aiguats dels monsons de moment han funcionat.









09 d’agost 2017

PRIMER NEIXEMENT AL HOSPITAL

Primer part a l'Hospital.
Ja hem fet el primer pas per que les dones confiïn el neixement dels seus fills i filles al nostra hospital amb un part segur, amb bona assistència, i tractades amb molt de carinyo.



INAUGURACIÓ OFICIAL DEL AATMIYA COMMUNITY HOSPITAL

Inauguració oficial del Aatmiya Comunity Hospital amb els representants polítics, el Dr. Cristopher Barley i en Micheal Daube principals promotors d'aquest hospital de l'ONG CITTA de Nova York, i el Sr. Sanjeev director del centre.




                   











25 de juliol 2017

AVUI HA OBERT L'AATMIYA COMMUNITY HOSPITAL


Avui s'han obert les portes del Aatmiya Community Hospital.
Després dels primers mesos del passat terratrèmol vam decidir seguir pendents de les necessitats dels nepalesos que s'havien quedat sense alguns membres de la família, sense casa, sense escoles i sense centres sanitaris.
Ens vam centrar a Sindhuli, una de les àrees afectades i amb poca ajuda internacional. Necessitaven un hospital, vam trobar uns edificis que es podien transformar i que el govern ens cedia.
El mes d'agost de 2015 vam començar a treballar.
L'ONG Aatmiya de Nova York es va comprometre a fer l'obra i la gestió de l'hospital i nosaltres a equipar-lo i col·laborar en el bon funcionament i ajuda als professionals.
Després de dos anys de molta feina, avui l'hospital ha obert les seves portes a una població molt pobre, que pateix moltes dificultats, i no tenia un hospital proper on anar quan estan malalts.
Ho hem aconseguit gràcies a l'esforç de molta gent, persones en l'àmbit particular que han volgut participar, els socis de Pont Solidari al Món, els Ajuntaments de Vilassar de Mar, Santa Coloma de Gramenet, Mollet i Sant Fost de Campsentelles, la Fundació Maria Francisca de Roviralta, l'empresa Corporació Estalki XXI, Centre Excursionista de Rubí, Mans pel Nepal de Sant Celoni, i Aatmiya que ha fet tota l'obra de transformació de l'hospital, en farà la gestió i ha confiat en nosaltres.







Un dia molt feliç pels nepalesos de Sindhuli i també per tots nosaltres.

Gràcies a tots els que heu col·laborat.
No hem acabat,  falta millorar una mica més l'equipament, seguirem treballant i per tant buscant suport. Anirem a Nepal tan aviat com puguem, i si sabeu d'algun Pediatra, Ginecòleg o infermera que estaria disposat a anar a col·laborar amb els metges i infermeres nepalesos, només ens ho heu de dir, trobar aquests especialistes a Nepal és una mica difícil i fan molta falta.

Marta Miquel

25 de Juliol 2017

23 de juny 2017

Mans pel Nepal compromès amb L'HOSPITAL



Mans pel Nepal, es una Associació de Sant Celoni que col·labora amb Pont Solidari al Món pel hospital nepalès. Si voleu disfrutar d'un dia a la natura i endur-vos un record del vostre esforç per què l'hospital tingui aviat el servei de radiologia, podeu participar d'aquesta proposta que Mans pel Nepal ens ofereix al vell mig del Montnegre.


16 de juny 2017

Pont Solidari al Món col·labora amb l'escola Nepal Catalunya. Apadrinem un mestre.


A Nepal coneixem de fa molts anys en Kami Sherpa, un home tot bondat fundador de l'Escola Nepal Catalunya, situada al barri de Jarankhu, al costat nort-est de Bajalu, a Kathmandú. La comunitat de Jarankhu està composta de famílies anomenades Sukumbasis (sense terra), ocupants il·legals que s'han establert i construït cases molt senzilles sobre una terra que no els pertany. L'edifici de l'escola va ser construït l'any 2000 pels Arquitectes Sense Fronteres de Catalunya i cedit a l'ONG nepalesa EDFON (Education Foundation in Nepal).


L'escola va patir el terratremol del 2015, els ha costat molt refer-la però amb ajuda catalana se'n han sortit molt bé.

Aquest any tenien dificultats, els mestres demanaven un aument de sou merescut i necessitaven un mestre per què el nombre d'alumnes ha augmentat.





Encara que no ho sembli perquè sempre volem més, tenim molt més del que necessitem, i hi ha gent que no té de res, ni casa, ni menjar, ni salut, ni escoles on dur els seus fills, fills que van pel carrer demanant per un pessic de pa. La nostra associació és petita però batalla sense descans per l'educació i la salut, que són un dret per tothom i els pilars pel progrés de la societat.

Pels qui us agrada el jazz aquí teniu un concert solidari a benefici de Nepal Catalunya School.




14 de juny 2017

l'Hospital es a punt d'obrir les portes

L'Aatmiya Community Hospital obrirà les seves portes el 15 de Juliol.
Dos anys de molta feina, de moltes col·laboracions i poques dificultats.
Fa uns dies el Ministeri de Sanitat ens ha donat la seva aprovació, bastant sorpresos durant la visita per l'aspecte tan bonic, net i ben organitzat que tenim l'hospital.
Aquests dos últims mesos s'ha anat acabant tot el que vam deixar embastat, ja nomes queda contractar les persones que hi treballaran. Hi ha gent esperant amb il·lusió un lloc de treball i els pobles que envolten l'hospital amb ganes de que obrim les portes. 
Aquest es l'hospital que entre molta gent  estem fent possible.

Aatmiya Community Hospital

Habitació



Urgències

Laboratori

Sala de parts

Infermeria

Farmacia

Cuina


Visita Ministeri de Sanitat









14 d’abril 2017

JA SOM A CATALUNYA

Ja som a casa després de tres mesos de treball per aconseguir un bon hospital. Esperem que aviat es puguin obrir les portes, queden encare feines pendents que aniran acabant sense la nostra presencia. 

No ha sigut fàcil, però al llarg d’aquests tres mesos li hem donat una bona empenta a tota la feina de transformació del edifici, hem pogut decidir la qualitat de l’equipament del hospital, establir les bases pel seu bon funcionament i una molt bona relació amb la comunitat.

 Ara toca seguir treballant des de aquí per que en un o dos mesos la gent de Sitalpati i pobles del voltant pugui tenir un hospital digne.


Gracies a tots i totes pel vostre suport, pels vostres comentaris, aportacions econòmiques i oferiments per col·laborar professionalment a l’hospital. Entre tots aviat ho haurem aconseguit.


Neus i Marta

03 d’abril 2017

Seguim batallant per l'Aatmiya Community Hospital

La Neus ja es aquí i des de dimarts estem a l'hospital. No hem tingut una bona setmana, hem estat sense llum moltes hores, i per tant sense wifi, ha plogut molt i avui fa un vent que fa por, els electricistes no han acabat i els lampistes tampoc.
Han arribat els mobles i son un desastre. Ha vingut un fuster de Kathmandú que sembla que va ser el mestre dels noiets que els han fet i ha quedat esgarrifat, intentarà arreglar el que pugui però no se pas si se'n sortirà. La meva enrabiada va ser extrema, els volia llençar al riu directament.
Amb la il·lusió que ens feia començar a ordenar material…

Vam contactar amb les Female Comunity Health Volunters i vam treballar els Primers Auxilis. Van estar molt participatives i agraïdes. En volen mes, diuen que el govern les forma sempre en el mateix, nutrició i planificació familiar, però el que havien après amb nosaltres els és molt més útil, el qué els hi hem explicat és el que es troben molt sovint als seus pobles i ara saben que han de fer. 
Els hi vam ensenyar l’hospital i van quedar meravellades, la sala de parts les va deixar bocabadades. La nostra infermera els va explicar com treballariam i la van trobar extremadament dolça i carinyonsa, no se'n sabien avenir. A nosaltres també ens troben molt diferents dels metges nepalesos, diuen que som molt mes properes i alegres, els donem molta confiança.








Avui hem anat amb autobús a veure com fan les vacunacions als pobles. Les treballadores del Health Post ens han convidat. Sota un arbre, assegudes a terra, van vacunant les criatures que les mares porten des de les cases escampades per les muntanyes.
No ens ha agradat gens, molt poca higiene, cap explicació del que pot passar als nens els dos tres dies següents, agulles i xeringues per terra, pobre gent…
Un dels nens, amb un any i mig, encare no aguantava el cap, estava totalment hipotónic, hem intentat averiguar que li passava. La mare mig d’amagat, ens ha explicat que l’ha dut a diferents metges a Kathmandú, no li han donat cap diagnostic, li diuen que no s'hi pot fer res i que a mes a mes pensen que el nen es cec, pero ella creu que no. No volia parlar gaire.
Un altre dels nens tenia 15 dies va néixer prematur i ha deixat de mamar, estava hipotónic i molt adormit. Hem indagat una mica i sembla que dos hores després del part a casa va convulsionar i probablement broncoaspirar. Pesa 2.5 kilos. Els hi hem dit que havien de dur-lo al hospital. La mare, que te 18 anys, li volia portar i ens demanava que convencesim la sogra. Ho hem intentat tant com hem pogut però ens ha dit que demà passat el durà al xaman i que com que la noia es jove, si el nen es mort, ja en tindrà mes.







A sota de l'arbre hi havia una reunió d'homes molt enrabiats amb el govern. Els hi oferien una quantitat de diners molt minsa per a reconstruir algunes cases destrossades pel terratrèmol però exigint unes mesures de seguretat en la reconstrucció que costava moltísims mes diners dels que els hi oferia el govern i que no podien pagar.

Em marxat amb el cor ben encongit.