30 d’agost 2012

Primer Objectiu complert! Gràcies a tothom!


Tenim a un ministre del Govern amb mal d'altura a l'únic hotel de Simikot, la policia i els militars de més rang han vingut a veure'ns diverses vegades, aquest matí a dos quarts de vuit ja estaven aquí. Han vingut a oferir la seva ajuda per al "Surgical Camp".
Els hem ensenyat l'edifici quirúrgic al complet. Estan impressionats de tot el que hi ha, però el que els ha deixat bocabadats és el respirador, saben que és molt car i molt difícil d'aconseguir-ne un que funcioni sense oxigen.
El Dr.Yeshe està organitzant a tot el personal, necessita voluntaris, necessita arròs per a tots, sap que a través de la ràdio la crida a cirurgia ha arribat a tots els poblets penjats a les vessants de les muntanyes i  durant tot el mes tindrem molta gent per operar. Em fa una mica de por treballar amb tanta pressió, però ell té molta experiència en el maneig de grans grups de malalts en espera de ser atesos per metges estrangers i confio en ell. La policia i els militars s'han ofert a portar voluntaris, per la cuina, arròs extra, i a ajudar-nos a què hi hagi calma entre la gent que haurà d'esperar.
De vegades em sap greu insistir en coses que semblen poc importants per a tot el que ell deu tenir al cap, com que necessitem una persona dins del quiròfan que netegi cada vegada que acabem una intervenció, una altra que netegi la latrina de l'edifici amb lleixiu tres, quatre, o cinc vegades al dia perquè és l'única que hi ha i el personal que està dins de quiròfan l'haurà de fer servir. Necessitem qui renti roba que utilitzem en les intervencions, no sabem l'hora exacta que menjarem i per a ells és important perquè la cuina és molt petita i s'han d'organitzar, necessitem infermeres que a la nit es quedin a atendre els operats… muntar el quiròfan ha estat relativament fàcil, fer-lo funcionar no ho serà tant. Malgrat tot estem disposats a treballar les hores que faci falta, tenim molta il·lusió i moltes ganes de començar a oferir la possibilitat d'operar-se a tota aquesta pobra gent que mai havien somiat que això podria passar a Humla.

En Yeshe té una capacitat extraordinària per què tot funcioni, tot i que els problemes  van sorgint un darrere l'altre, de vegades uns quants a l'hora, no s´enfada mai, no crida mai i us asseguro que hi ha moments que n'hi ha per desesperar-se, és com una formiga, se li torça el camí però sempre recupera la direcció cap a casa, el seu hospital. Setembre i octubre són dos mesos d'activitat màxima, a més a més de nosaltres hi haurà diversos voluntaris més. Uns s´en van a Limi Valley, que segons tothom diu és una meravella. Arribar-hi suposa 6 dies caminant, mules per portar material d'ajuda, subsistència per als viatgers, menjar, tendes de campanya, només hi ha una guest house en tot el camí. Caldrà preparar-ho. Altres es queden a Simikot, altres a l´hospital, i encara que sembli una broma, no hi ha prou arròs!. El petroli no ha arribat, avui hi ha boira i l'helicòpter no pot venir, pagarà el litre a 500 rúpies, 4 €. És caríssim, però necessitem la llum assegurada i de moment gràcies als xinesos no tenim altra manera de fer-ho arribar.
És un problema polític o diversos, aquí mai s'arriba a saber el fons de les qüestions. Nepal importa petroli de l'Índia. Si l'Índia s'assabenta que la Xina ven petroli al Nepal pot haver-hi conflicte internacional. El de sempre, els polítics són dalt d'un núvol des d'on el poble es torna completament invisible.

Avui hi ha molta boira com us he dit, però sembla que els monsons han acabat, hem tingut dos dies de sol, el pati ja no és una piscina enfangada, i la nit d'ahir era un espectacle, la lluna gairebé plena deixava a la vista la silueta de totes les muntanyes que m'envolten, fins i tot es podia veure la glacera.

He canviat d'habitació, cal redistribuir mig hospital per a l'arribada del meu equip quirúrgic, altres voluntaris de Nord Amèrica, Canadà i Nova Zelanda. El 9 ve en Sanjeev amb un cirurgià de Katmandú que col·laborarà uns dies amb nosaltres, el 20 arriben en Michael i el Dr. Cristopher Barley. Tinc ganes de veure'ls a tots, porto un més aquí currant i vull que vegin el nostre quiròfan, ha costat molta paciència, enginy, i diners muntar tot això. Estic molt contenta, malgrat les difícils condicions de subsistència, de les mules amunt i avall, l'espera cada matí que vingui una avioneta i porti el nostre material, haver de desinfectar-ho tot, peça per peça perquè les caixes de cartró tou estaven mullades o destruïdes, plastificat de finestres i sostres i mil i una cosa més, al final tenim un Quiròfan al Himàlaia!

Primer objectiu complert!gràcies a molts de vosaltres que heu col·laborat de manera particular, a Inviza SA del País Vasc que va ser la primera donació que vam rebre, 8000 € que ens van donar la primera empenta al projecte, a la Fundació 3M, Braun, i Dräger que ens van donar una gran quantitat de material de cirurgia i el monitor electrocardigráfic, a la Fundació Roviralta que va col·laborar en la compra del respirador, a Centros Único que ens van ajudar quan el pressupost inicial s´ens va fer curt, donant 4000 €, als que vau respondre a la crida urgent per comprar el generador, a Città Germany que s'ha fet càrrec de la compra de tota la medicació, a l'Hospital Parc Taulí, l'Hospital de Granollers de Barcelona, l´Hospital de Fuenlabrada de Madrid, que ens van cedir gran quantitat de material fungible, a l'Hospital de Manises de Valencia, que ha donat una caixa de instrumental completa de cirurgia abdominal, a tots els socis de Pont Solidari que també han contribuït a que el projecte sigui possible. Moltes Gràcies a tots!
CITTA, el Dr Yeshe, tots els treballadors de l'Hospital CITTA NEPAL, i tota la comunitat del districte de HUMLA m'han encarregat una i mil vegades que us faci arribar el seu immens agraïment.

I malgrat la boira,
el pretroli acaba just d´arribar!

Marta

29 d’agost 2012

La porta antimosques pel quiròfan i els últims detalls

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

28 d’agost 2012

El sopar de les mules

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Quasi tot a punt!


Hem continuat amb les demostracions del funcionament d'un quiròfan, que han estat molt interessants per a tot el personal, han gaudit moltíssim veient com es muntava la taula, com es manejava una mica de material i com  s´entallava un malalt, que per al cas quirúrgic que presentàvem era jo. Han preguntat moltes coses, el que indica que estaven molt interessats.
Els he passat un vídeo descarregat de Youtube d'un quiròfan de l'Hospital de Vinalopó de la Generalitat Valenciana, que els ha encantat, algunes de les persones assistents mai havien vist un quiròfan de veritat i amb el vídeo s'han fet una mica d'idea de la intensitat i dificultat del treball en un quiròfan.

He assistit al meeting que tot el personal, des de la cuinera fins al Dr Yeshe, infermeres, auxiliars, radiòleg, guarda de seguretat, netejadora, farmacèutic, oficinista-comptable, en total els 14 treballadors de l'Hospital, fan un cop al mes per discutir problemes, donar algun toc, en el cas d'avui preparar-se per a l'arribada de l'equip quirúrgic, amb la finalitat de millorar en el que sigui possible. Ha durat dues hores i mitja, han tingut el detall de traduir a l'anglès la majoria de les intervenciones que evidentemente es feien en nepalès, i m'ha semblat molt útil, tenen ganes de tenir un bon hospital, la majoria està molt orgullosa del seu treball i contenta d'haver tingut l'oportunitat de poder formar part de CITTA NEPAL.

M'han demanat que donés la meva opinió sobre l'Hospital després de gairebé un mes sencer de convivència amb ells. Els he felicitat, no m'esperava trobar un hospital tan net, unes infermeres tan agradables i professionals, i una família que m'ha tractat molt bé. Estic sorpresa de l'eficàcia del seu treball, de la confiança que tota la comunitat de Humla té a l'hospital. És un hospital penjat a la serralada del Himàlaia, a l'extrem de més difícil accés de tot Nepal, amb molts problemes que han de patir cada dia, que resolen sense ni un sola mala cara, i on tothom intenta fer aquest lloc agradable. He repassat les virtuts de cada un d'ells perquè he treballat amb gairebé tots, destacant que m'ha sorprès la seva amabilitat i afecte amb els pacients, com intenten explicar al seu nivell què és el que tenen, què els faran en tot moment, costi el temps que costi. No va ser així en la meva experiència a l'Índia, on eren molt secs i poc explicatius, guardant sempre una distància que mantenia al malalt en la seva classe en tot moment.
Aquí la gent és molt pobra, molt ignorant, però tots s'esforcen molt que entenguin bé què és el que els passa i com caldrà tractar-los. Les infermeres sempre tenen un somriure per a ells i els tracten amb molt d'afecte i respecte.

Les mules han portat fusta durant dos dies seguits, arriben de nit, descarreguen i es queden a sopar al nostre jardí. No mengen, devoren, no se pas d'on carai vénen però arriben amb una gana que es moren.
Els fusters gairebé han acabat la prestatgeria per l'estoc de material, l'electricista treballa sense descans per a la instal.lació de cables des de la casa del generador als tres edificis de l'Hospital, i perquè no entrin mosques he aconseguit una cortina tibetana per la porta de entrada a l'area quirúrgica que li donarà un toc Himàlaic al quiròfan impressionant. Demà us poso la foto que avui no havia claus per penjar-la.


Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

27 d’agost 2012

Col.laboració amb Isolana Fundación - Ajuda per la família ALI

A través de Isolana Fundación, la fundació que ha col.laborat econòmicament amb els nostres projectes, hem rebut una sol.licitud urgent per la família Ali de Cornellà de Ll., que se'ls hi va cremar la casa i ho van perdre tot. Entre uns quants socis de Pont Solidari, els hi hem fet arribar parament de cuina, roba de casa, un microones i alguns mobles que necessitaven urgentment.
Ténen 4 fills i necessitaran roba de tardor-hivern. Ténen una nena de 3-4 anys, un nen de 2 anys, i dos adolescents d'11 i 12 anys.
Anna

26 d’agost 2012

Trist final per les mules del Tibet

Han tornat les mules del Tibet sense un sol litre de fuel. Aquest matí ha vingut a veure'ns l'amo de les mules per explicar la seva trista peripècia amb els xinesos a la frontera. El xaval és un encant, educat, maco, i amb una manera de parlar que encara que no entenc ni una sola paraula, és molt agradable de sentir. Ens ha explicat que va comprar el fuel, va carregar les mules i s´en va anar a la frontera. Els xinesos que la governen el van tractar molt grollerament, no el deixavan passar, havent per diverses vegades de defensar càrrega i mules, fins que van començar a empènyer, a ell i als seus animals. Van arribar a donar-li cops de puny i tirar-lo a terra, sense més explicacions que estava prohibit perquè sabien que els nepalesos usaven el fuel per fer bombes. Així que se'n va haver d´entornar, a tornar el fuel que per sort l'hi recompraren i va haver d´esperar a rebre algun encàrrec per aprofitar el viatge de tornada i que l'hospital no hagués de pagar les despeses pactades pel transport.

Trist final per les nostres esperades mules.
Tenim pendent el pla B pel dia 29 i un pla C que es tractaria de ficar el fuel en un helicòpter militar enorme que de tant en tant ronda per aquí. Supervivència pura i dura!

Avui hem reunit a les infermeres i auxiliars de l'hospital i la Puja, una infermera molt bona de Katmandú que està treballant aquí durant dos anys, els ha explicat amb una didàctica que m'ha deixat glaçada tot el referent al funcionament d'un quiròfan. Hi havia quatre persones que en la seva vida n´havien vist un ni en foto, així que els ha agradat saber què és el que es cou a l'edifici quirúrgic.
Sempre em veuen netejant d'una manera que no entenen, no sabien per què tant d'interès en aïllar l'interior, volien veure l'olla esterilitzadora i saber com funciona, el monitor electrocardiogràfic, el respirador, per què necessitem tantes coses. Ara saben que l'esterilitat té una fi, que han de seguir unes normes molt estrictes per moure´s a dins, per què en els paquets de roba hi ha dos embolcalls, per què el cirurgià es renta amb les mans sempre cap amunt, i un munt de coses més que els ha agradat molt saber. Demà simularem una intervenció quirúrgica per què comprenguin bé tot el que hem explicat avui i després començarem a treballar amb les dues infermeres que volen formar per al futur del quiròfan de Humla.


Acabada la classe magistral de la Puja ens hem posat a entapissar tot el que faltava a l'edifici quirúrgic amb l'esperada moqueta, Sintasol imitació parquet. Està tot folrat, ha quedat molt bé, és molt més fàcil de netejar que el ciment granulat que teniem fins avui.

Només ens falta una prestatgeria per guardar l'estoc de material, dues tauletes per col·locar els pijames, gorros i mascaretes en els dos vestidors i uns penjadors per a la roba de carrer. Però estem curts de fusta i cal esperar una altra vegada que les mules ens la portin.
Som el malson d'aquestes pobres bèsties, si sabessin el que l'hi agraïm ....



Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

25 d’agost 2012

He tingut l´honor de posar en marxa el Generador per primer cop!

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Tenim Generador!!!





El generador ha arribat en la única avoineta d'avui. Hi ha hagut molta emoció, a l'hospital i per a nosaltres tenir l'electricitat assegurada és molt important. Ja li estan construint una caseta perquè no es mulli, estigui protegit del fred, vent, neu, pluja i pols.


El fuel segueix sent una incògnita, les mules van arribar al Tibet i estan a l'espera que un emissari que ha anat caminant des Simikot contacti amb la màfia xinesa. Però no està molt clar que s'aconsegueixi. Així que han traçat un pla B, demà passat un helicòpter portarà 100 litres del preuat petroli, a un preu que us podeu imaginar, car, evidentment. Però és el que hi ha, en una zona tan remota com aquesta ja aneu veient que qualsevol cosa és d'una dificultat extrema. Per això estem aquí, per ajudar-los en el que estigui a la nostra mà.

I segueixen arribant caixes de material per al nostre quiròfan, sembla que no acabem mai de rebre coses, però recordeu que estava buit quan vaig arribar, no hi havia més que el llum i la taula quirúrgica. En menys d'un mes, gairebé no m'ho crec, està tot a punt. La gent de l'hospital està molt contenta, cada vegada que arriben nous paquets em pregunten si tot això ho ha pagat la gent de Spain, els hi dic que sí, que tot el que arriba és gràcies a la col·laboració de molta gent que ha cregut en un projecte que semblava una bogeria però que aquí és, gràcies a totes aquestes les persones, tots els que veieu a les fotografies podran ser operats en cas de necessitat.
Ha arribat un fax del Govern en què diu que estem autoritzats a realitzar el Surgycal Camp, és a dir, podem operar. Aquest era un tema que ens tenia preocupats, no hem vingut a repartir gelocatil, aspirines o amoxicil · lina, ni a fer cures simples, hem vingut a intervenir gent quirúrgicament, programada i d'urgència si es dóna el cas, així que calia assegurar-se que teniem permís del govern per fer-ho.

Ara que ja ho tinc tot lligat m'adono que la meva capacitat per dur a terme l'organització de tot aquest projecte és bona, tenia els meus dubtes al principi, el primer dia que vaig veure on havíem de treballar.
Avui estic segura i tinc molt clar que no m'he equivocat i que la gent que ha confiat en mi gaudirà treballant a Humla. Us espero. Ja queda menys per començar.
Una abraçada a tots, a l'equip quirúrgic i a tots els que heu col·laborat a
Humla: Cirurgia General 2012.
Marta







24 d’agost 2012

L´olla esterilizadora a tota canya!



Estic molt contenta, l'olla esterilitzadora funciona a la perfecció, em fa una mica de por per què agafa molta pressió, i a la que la vàlvula es dispara sembla que vagi a explotar, però els paquets de roba surten estèrils, les gomes de l'aspirador no s'han fos i les cànules Yankauer de plàstic no s'han deformat. Un èxit!




Ahir va ser el primer dia que en llevar-me vaig poder veure totes les muntanyes que ens envolten sense núvols, el dia era gris però l'espectacle va ser una passada. La glacera que tinc davant era molt maca.
Però el dia no va ser bo del tot. Em vaig fer, no sé com, una rascada a l'interior de l'ull esquerre i he passat la negra, quin mal !!!, tot el dia amb els ulls tancats, ulleres de sol per les emergències, lavabo i menjar, i col·liris a tot drap.
Avui estic millor, una mica de molèstia, encara amb ulleres de sol.

Els medicaments i les gases han arribat avui. Les gases eren estèrils, però a l'avioneta la pressió atmosfèrica els ha rebentat les bossetes i han deixat de ser estèrils, i per rematar la desgràcia de les pobres gases, havien col·locat una garrafa de formol que ha vessat una mica-bastant, i han quedar una mica mullades, coses de l'Himàlaia.
Amb els medicaments hi ha una mica d'embolic; tinc unes llistes, les meves i les de la subministradora que no coincideixen amb les dosis. El Paracetamol l´han portat de 150 mg., el voliem de gram, el Midazolam de 1 mgr per ampolla, el voliem de 15 mgrs. Quan els comento el tema em diuen que al Nepal la gent és petita i per això les medicines tenen menys quantitat de medicament. I m'ho diuen absolutament convençuts, als europeus ens veuen molt grans i és per això que tenim els nostres medicaments sobradets de dosi. En fi, s´haurà de sumar i mutiplicar per tenir paracetamol d'1 gram! Què hi farem!



24 d´Agost

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

22 d’agost 2012

Temes domèstics


Com us vaig dir, despertar-se en un núvol, sentint el soroll de la persistent pluja. Rentar-se com els gats, l'aigua justeta per treure alguna leganya i eixorivir-se. Atravessar el jardí i per descomptat el núvol, amb molt de compte per no relliscar en el fang i sortejant els molts bassalets per arribar a la cuina per prendre el primer cafè del dia. Esperar que el cel s´aclareixi amb la il · lusió que vingui alguna avioneta, mirant fixament si hi ha moviment a la barraca-edifici de l'aeroport.
Cada dos-tres dies puc banyar-me, això significa demanar que m´escalfin aigua, que la deixen una hora després a la latrina. Prepar-se per al bany amb una galleda i una gerra de divina aigua calenteta. Mentre tant intento penjar la roba sense que res caigui a terra que sempre està mullat i no té molt bon color, buscar on col·locar el sabó, i finalment gaudir de sentir-se completament neteta.
Després cadascú  a la seva feina, la meva ja la sabeu, el nostre estimat quiròfan, que li tinc molt de carinyo, ja forma part de mí.
Cap a les dues, dinar, en aquesta hora tinc una gana que em moro, estic des de la set amb un cafè i galetes. Toca el de sempre, plat d'arròs que redueixo a la mínima expressió per no haver d'esforçar-me a la gatzoneta a la neteja dels meus budells. Arròs, patates, col o col-i-flor i dalh. No hi ha talladet, ni café ni copa...
Després, relax, llegeixo, escric al bloc si hi ha electricitat i internet, que no sempre van unides, veig algun malalt, parlo amb el personal, anar a fer un tomb i arriba la nit.  Per sopar hi ha el mateix que pel dinar, algun dia hi ha carn, xai o pollastre, un plaer per les meves papil.les gustatives i estòmac.
I a dormir, aquesta és la meva vida domèstica.

Ahir el tema elèctric va ser un desastre, voliem estrenar l'olla esterilitzadora i no hi va haver manera, la corrent s'en anava i venia durant tot el dia i no hi va haver manera que ens quedessin esterilitzats els primers paquets de cirurgia. Una cosa sí que vaig aconseguir, les lliteres ja frenen, injectant oli de gira-sol en totes les juntures i cargols, han quedat perfectes.
Estem pendents que arribin uns rotlles de Sintasol per folrar el terra dels vestuaris i l'entrada al quiròfan. Acabava d'aterrar l'últim avió del dia i crèiem que arribaven els tres rotlles comprats. He vist que venia un grup nombrós de gent pel camí cap a l'hospital. He apuntalat la meva càmera fotogràfica al balcó del segon pis per poder-vos filmar com es transporten els materials, és per veure-ho, 50 kgs de pes en fardells sobre l'esquena d'un home o dona, que se'ls subjecten amb quatre cordes que pengen del seu front.

Però no era el Sintasol qui arribava, era una malalta que portaven a 41 de febre penjant del front d'un home. És increïble com arriba la gent a l'hospital, retorçant-se de dolor d'estómac, vomitant, amb diarrea i bullint de febre. Ha costat lo seu fer-li baixar la temperatura, fins a les tres del matí no l´hi ha baixat. L´he anat a veure aquest matí i estava perfecta, amb bon aspecte, sense febre i amb un somriure d´orella a orella. A l'hora que aquesta noia, van arribar dos malalts més, en més o menys el mateix estat.
No donàvem abast, però tenim unes infermeres d'una eficàcia espectacular, als trenta minuts tots tenien la seva via endovenosa, tractament administrat i calma a l'habitació d'ingressos.
Així és el dia a dia a Humla.


video

20 d’agost 2012

Ja tenim un quirófan de veritat

Ja tenim tot el material comprat, a Humla. Després de diversos dies sense avioneta avui ha arribat el que faltava. L'olla esterilitzadora, autoclau indi, i la part de dalt de les lliteres. Acoblar a les potes a hagut de ser a cop de martell perquè no encaixava la part de dalt amb el carro. Per ara els frens no van, demà em dedicaré amb calma a veure si netejant-los bé aconsegueixo que frenin les dues lliteres. Hem començat a esterilitzar roba, paquets grans, petits, estem emocionats. Això sembla un quiròfan de veritat, ha costat lo seu, no és perfecte, però estic contenta del que ha canviat.

Hem enviat al malalt de diarrea a Nepaljunj. No millorava prou, seguia tot i el tractament dràstic amb diarrea dia i nit. Anar a Nepaljunj suposa tenir diners, cal pagar el bitllet del pacient i l'acompanyant, que en aquest cas era el pare. Com no en tenien, han anat dos dies a Simikot City a la recerca de parents, amics i alguna ànima caritativa que poguessin deixar-los els diners. Han trigat dos dies. Per sort avui hi ha hagut avió i ha pogut ser traslladat.

El substitut d´en Yeshe que es a Katmandú, és un infermer que té llicència gubernamental per receptar 36 medicaments, és un encant d'home. Visita als pacients amb tot detall, és molt afectuós amb ells, els dóna mil i una explicacions, però es posa malalt! abans d'ahir estava a 40 de febre amb molt mal de cap, angines i taquipnèic, el vaig haver de curar ràpid amb dosis d'atac de paracetamol, ibuprofè i antibiòtic per que visitar aquí és complicat. Vénen uns malalts molt difícils per a mí, tenen tots el mals possibles al mateix temps i unes ferides que no saps per on començar, a més de l'idioma i manera d'expressar-se que ho complica encara més. El noi està sorprès de la rapidesa amb què s'ha curat de la seva febre i ara em convida a que l'ajudi a visitar, cosa que faig cada vegada que tinc una estona, així aprenc...

La resta com sempre, plou molt a la tarda i nit, durant el matí vivim en un núvol de boira que puja del riu per després tenir algun estona de sol.
Segueixo feliç i molt contenta, en 20 dies gairebé hem acabat el muntatge i organització del quiròfan, tenim a dia d'avui 24 pacients seleccionats com a candidats a cirurgia i la ràdio segueix difonent la notícia, que a primers de setembre començarem a operar. Per ara tot va sobre rodes.
Sembla que s'ens obrirà una porta en l'entramat de la màfia a la frontera tibetana i podrem tenir 200 litres de fuel per al generador que arribarà la setmana que ve.
Es pot demanar més???
Us envio una mica d´aire puríssim, bufffff...

Ja ho tenim tot!

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

18 d’agost 2012

Una mica de conya!!!

La gent de Simikot

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Hospital a tota marxa

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

18 d´Agost


Avui tinc coses bones i no tan bones per explicar.
Les parets que tancaran el quiròfan estan acabades, falta la porta que a poc a poc la van fent. Dos dies més de mules al pati de l'hospital, ens deixaran sense herba, vénen mortes de fam i es mengen tot el que troben. El nostre vigilant les controla perquè no es mengin el que hi ha a l'hort que és el nostre principal aliment, cols, cebes i patates. Cada dia des de en fa tres van portant fusta per reconstruir el quiròfan.
I segueixo amb les mules. Les que havíem enviat al Tibet han arribat a la frontera i el rumor que feia alguns dies corria per aquí ha resultat ser cert, els xinesos han prohibit vendre qualsevol tipus de carburant al Nepal. Així que caldrà treballar a la màfia. En Yeshe sembla que té un amic xinès a la policia del pas fronterer al Tibet. Cada dia sorgeix un problema o altre, ells ho viuen com una cosa normal: caldrà fer alguna cosa, ja se'ns acudirà ... A mí aquestes notícies em sobresalten. Sense fuel no hi ha generador i sense generador no s'opera!
Acabo de dinar i al sortir de la cuina entrava una ambulància de tracció humana. Cinc homes suats i molt cansats portaven sobre les espatlles a un noi de 23 anys en xoc. Venien d'un poblet de la vora del riu, 1000 m de desnivell, tot el camí ha estat pujada, 6 hores caminant. Diarrees greus des de feia tres dies que amb tractament havien empitjorat. Hi estem treballant amb preocupació perquè aquí la diarrea és causa comuna de mort i tot i tractament dràstic, no millora. El pare de 42 anys ens explica la seva angoixa mentre renta les mantes en què el duien embolicat. Li oferim cafè, una poma, i li diem que fem tot el que està a les nostres mans, segueix molt amoinat.
En aquest hospital a diferència de l'Índia, els metges i infermeres són molt afectuoses tant amb els pacients com amb les seves famílies, els tracten molt bé, els expliquen tot el que van fent, els tranquil·litzen, els donen consell, encara que de vegades no els fan gaire cas, els xamans i la cultura ancestral està molt arrelada.
Avui han arribat els motxos per fregar el terra del quiròfan, els carros d'anestèsia i de cures per a les infermeres. Els motxos semblaven normals, com els nostres, però no han vingut amb la galleda per a escórrer.
En agafar el motxo he pensat que l´havia trencat, se m'ha dividit en dues parts. Us poso un vídeo perquè veieu com funciona un motxo Nepalí, fins en això són diferents. Però l'invent no està malament.
He sortit a fer una excursió, s'han queixat que vaig molt ràpida. Estic en plena forma, saturació 96% tot i l'alçada i el Malboro. M'he tornat de pell negra com ells, si no fos pels cabells blancs que aquí no ho té gairebé ningú i els ulls rodons, passaria per Nepalí.
La veritat és que em sento molt bé, aire pur, molt bona gent, tot l'hospital em mima, m'ajuden en tot el que és a les seves mans, què mes es pot demanar!.
Una cosa sí, tinc moltes ganes que vinguin els meus i començar a operar, veure culminat un projecte que ha portat un munt de mesos de treball serà emocionant.
La ràdio local està difonent la notícia de que al setembre s'operarà a l'hospital: prolapse uterí, vesical, hèrnies, hidrocele, fístules, hemorroides ... la gent ens truca per telèfon preguntant quà és un hidrocele o una hèrnia. Vam decidir nombrar les patologies perquè no se'ns acumulin 500 persones que creuen que s´han de operar d'alguna cosa, de moment només podem operar aquestes patologies que són les que són més freqüents i limitants per al treball dur al camp o amb els animals d'aquesta gent. En fi, que hom mai no sap per on és millor tirar.
Veurem què passa.
Marta

16 d’agost 2012

Mes Hospital

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Humla Hospital

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

15 d Agost

Tinc les mans destrossades. He acabat de precintar el quiròfan, 25 metres de plàstic i 1500 xinxetes per fixar-los al sostre i tancar finestres mal ajustades. Ara està gairebé perfecte. Ho hem omplert amb tot el material que va arribant, que ha estat més d'un mes tirat en algun magatzem amb goteres i pols i hem hagut de netejar amb esperit de vi peça per peça. Estic morta, les mans em fan mal de tant fregar i clavar xinxetes. Ahir li vam fer la primera fregada amb formalina a tota l'àrea quirúrgica. Demà els fusters la tancaran amb unes parets de fusta, ja que a part de moltes finestres, el sostre de fusta i palla a sobre, i terra de sintasol, el quiròfan és als quatre vents. Les marques vermelles en el plànol que us he dibuixat són les futures parets que tancaran l'àrea quirúrgica.

Han descobert que lo meu són els ossos trencats, així que cada vegada que vé un contusionat o un trencat em criden.Avui he posat el primer guix a un nen que fa 9 dies va caure d'una escala. Portava el colze molt inflat, tenia una fractura del cap del radi. Primer li hem rentat tot el braç que feia anys que no li tocava l'aigua i després m'han donat una bena de cotó plena de grumolls. Xxxx, però el material és el que és, i a sobre s'ha d'estalviar.  De tota manera he demanat una segona bena i me l'han donada. Tenien pendent de curar a un altre nen que m'ha esgarrifat i no és el primer que veig. El portava la família per què després del tractament d'un xaman per a la malària, tenia tota la pell de la panxa infectada. El tractament, molt comú aquí, és amb una mena de puro encès d'alguna herba curativa, fan un forat a la pell de la panxa perquè per allà pugui sortir la malaltia. El nen en qüestió tenia com sis o set cremades del puro, totes infectades. Tenia cara de terroritzat.
No entenc com els seus pares poden suportar veure cremar els seus fills d'aquesta manera havent-hi un hospital a la zona. Ve contínuament gent amb aquest tipus de patologia.

Avui el Dr Yeshe ha anat a Katmandú a comparar el generador i recollir del banc els diners enviats per CITTÀ per pagar als treballadors de l'Hospital que fa més de dos mesos que esperen. Han vingut tres avionetes però cap no ha portat el material que encara ens falta: l'autoclau, la part de dalt de les dues lliteres, el carro d'anestèsia i el de cures. Paciència!

Torna a ploure, la llum se'n va i ve quan vol, tres dies sense internet i picada per tot arreu, així és la vida aquí, paciència, molta paciència.

Surto de la cuina després de sopar i trobo 5 cavalls potacurts al pati, han portat la fusta per aïllar el meu quiròfan demà, és la bona notícia d'avui!. A poc a poc vaig a aconseguir que estigui tot a punt per al 2 de setembre que arriba l'equip "Number One" als cims de l'Himàlaia a operar. Vull que trobin un quiròfan d'altura, mai millor dit! amb totes les dificultats que cada dia van sortint completament resoltes.

Encara falten per arribar les 10 mules que van venint del Tibet amb 200 litres de petroli. Cada mula cobra 900 rupies per dia, l'amo rep 7.5 € de cadascuna, 750 € per fer caminar les mules carregades durant 7 o 10 dies depenent del temps, que no és molt bo. Un bon sou per al mulero!

15 d’agost 2012

Quirófan en marxa

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

11 d’agost 2012

Hospital CITTA NEPAL

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Primera nevada

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Simikot

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Arribada del material comprat de l´aeroport a l´Hospital

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Conectant amb el món

Estic súper contenta, he pogut lleguir els vostres mails, les felicitacions pel meu aniversari, parlar per l´skype... de nou al món, i veure les noves aportacions per comprar el generador i poder tirar endavant el nostre projecte. N´he rebut una de molt especial, una persona de València que està lluitant moltíssim des de fa mesos amb una malaltia difícil de vèncer. Ànims, Enric, lluita amb força! Des de Humla t´envio els meus millors desitjos i les gràcies per la teva col·laboració en nom de tota la gent d´aquí que ens estan molt i molt agraïts.
Avui han arribat les potes de les camilles i algunes caixes de medicaments. Us poso algunes fotos del trasllat del material de l´aeroport a l´Hospital per què us feu una idea de com van les coses aquí.
A la tarda he fet una excursió curteta passant pel mig de la part vella del poble de Simikot, podeu veure les cases i les escales tallades en un tronc que vaig haver de pujar un dia i vaig patir.
Us poso unes quantes fotos de com vaig apanyant el quiròfan per que està construit per algú que no tenia ni idea de com s'havia de fer, ni les mes mínimes normes, així que tinc una bona feinada prèvia.
He acompanyat al metge a fer un domicili. Un nen de set dies tenia un bony al cap i la mare estava molt espantada. Havíen anat a l´hospital del govern i li volien punxar.
Els ossos del cap no els tenia tancats del tot i el que protuïa era cervell segons en Yeshe, sort que la mare no l´ha deixat punxar. Diu que a poquet a poquet s'aniran tancant els ossets i no hi haura cap problema. Aquest hospital del govern és la casa del terror. Un dia vull anar a veure´l.
M´han convidat a anar a unes quantes cases, a totes em fan menjar tan si vols com si no vols. Vaig plena de picades de puça, tot lo dia grato com els micos, crec que és de tanta convidada. Hem de seure en unes catifes que no s´han ventilat mai que deuen estar infestades de bestioles o bé que les duen els malalts i em salten a mí que tinc sang diferent, estic acribillada.

Per avui ja he disfrutat prou podent contactar amb tothom. Una abraçada molt forta des de l´Himàlaia.
Marta


HUMLA

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

HUMLA

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

HUMLA

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

HUMLA

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Per fi Internet!!!!!


11 d´Agost
Per fi avui puc comunicar-me amb el món, ja era hora!
He anat escrivint una mica cada dia.
Avui estic esperant l´avió que porta tot el que falta, que ha anat venint amb comptagotes.
Ja tenim malalts en llista d´espera per operar. 
Posaré fotos si puc!
9 d´Agost
Avui torna a ploure després de tres dies de sol. Semblo nepalí, estic negre com el carbó.
A primera hora encara estava clar i per fi en dues avionetes ha arribat quasi tot el que esperem. Falten només 5 bultos dels 28 que s´havien de traslladar. Hi ha un parell de kilòmetres i mig més o menys de l´aeroport a l´hospital, els paquets han arribat amb portejadors, cinc homes i tres dones els duien sobre l´esquena, dos o tres caixes enormes cadascú.

Ha vingut, després de dos dies de caminar des del seu poble fins a Simikot, una nena amb una obstrucció intestinal, tenia la panxa tant a tensió que estava tota edematosa per compresió de la cava, és una urgència quirúrgica. La família l´haurà de dur a Nepaljunj demà si troba ajut econòmic i si hi ha avió.  M´ha fet tanta pena i tanta ràbia a l'hora, un mes més tard i la haguéssim pogut operar aquí.
Vé una gent tant pobre, tant desastrada, vestida amb una roba més que brutíssima, plens de ferides, malaties de la pell, nens cremats, amb diarrees de dies d´evolució, gastritis, artritis, cólics hepàtics, sangoneres ficades dins el nas que els hi entren al beure aigua que baixa per torrents, cada dia passen per l´hospital entre 30 i 40 persones a quina en pitjors condicions.
L´altre dia va venir un nen de nou anys que l´havien visitat a l´hospital del govern que és un desastre i per vòmits, la recepta era correcta pero el de la farmàcia del mateix hospital li va donar un antihipertensiu i un diurètic. La pobre criatura va arribar al nostre hospital xocada.    

Demà segurament tindrem llum després de 10 dies a les fosques. I potser internet a ratets. A veure si hi ha sort.
Jo estic completament adaptada a l´alçada, a la gent, als malalts, a tot, i ells estan encantats amb mí. Troben que treballo massa i menjo poc. Menjar és una tortura, a tota hora em volen fer menjar, quan no són nudels és arròs, quan menys m´ho espero tinc un plat de carn a punt, i ahir momos!!, què bons!, en vaig aprendre a fer, és entretingut però són boníssims.

6 d´Agost
Ha estat plovent tres dies seguits. Tot està enfangat. No hem tingut llum per què el generador prestat va amb querosè, que en tenim, però per posar-lo en marxa es necessita una mica de petroli i no n'hi ha enlloc. Seguim deficitaris. Avui s'ha acabat l'arròs. Tampoc no n'hi ha a cap botiga. El govern n'envia alguns sacs quan li sembla, que arriben amb l´avioneta com quasi tot i ningú en té. Mengem pasta que fabriquen amb farina, patates i cols de l´hort de l´hospital. Menys mal que en Yeshe compra carn per compensar tots els desastres.
Les avionetes van venint, però del material comprat, ni rastre. Cada vegada que sento que arriba un avió corro a veure si és el de Nepajunj i amb el tele de la càmera de fotos miro si porta pasatgers o càrrega. De moment res de res.
Ahir a la nit vaig anar de convidada amb ell i la seva dona a casa d´uns seus parents i ens van donar uns momos boníssims. Era dalt de tot de Simikot, vaig arribar bufant per la pujada i vam tornar a les fosques i plovent.
Avui l´electricista ha començat a preparar la instalació pel nou generador i treballa molt bé. M´he fet instal.lar un parell d'endolls més al quiròfan per què n'hi havia poquets.
Per fi, avui he vist el sol, les muntanyes i glaciars que ens envolten i la primera nit espectacularment estrellada. Les estrelles es veuen més grans i n'hi ha a milions, fins hi tot tinc la Via Làctea sobre els meus ulls. Una passada!
Aquest matí l´he dedicat a ensenyar a fregar l´àrea quirúrgica a la noia que ens ajudarà en la neteja quan operem. Sembla senzill pero no ho ha estat gens, demà haurem de continuar; amb un dia no n'hi ha hagut prou. Els costa molt entendre que aquest tros d´hospital hagi de ser diferent de la resta per què la majoria no sap que és ni què s'hi fa en un quiròfan. Les úniques que saben de què va són dues infermeres encantadores que vénen de Katmandú i són molt bones treballant.


3 d´Agost
Tot el sant dia plovent, tot enfangat, sense llum, i sense vols.
Avui ha tocat neteja general de l'edifici on farem la cirurgia i pensar com distribuirem les diferents àrees de treball. L´edifici no sé pas qui l´ha dissenyat però esta fet com una caseta. Hi ha problemes importants a solucionar però vaig fent i com que tothom hi posa bona voluntat, crec que m´en sortiré.
A la tarda ha arribat un generador petit que han llogat no sé on. Aquí passa el mateix que a casa nostra, quan hi ha futbol els hopitals estan buits, a Simikot si hi ha festival ningú es posa malalt. Avui ja no hi ha festa i han vingut tots.
Hem pogut carregar els telèfons i he trucat al Josep Mª i a la familía per dir que estava a Humla i viva. He rebut una gran notícia que tothom a celebrat molt:
Podem comprar el generador!!!
Moltes Gràcies en nom de tota la gent d´aquí, estan molt contents.
En Yeshe, el metge de l´hospital anirà a Nepaljung a comprar-lo la setmana que vé per què no es retrassi el transport amb l´avioneta.
La vida aquí és tan sumament complicada, que si no ho veus no ho creus.
Tot i tenint aeroport no hi ha ni querosè, ni fuel, ni gasoil per què no s'hi pot fer arribar. L´avioneta porta els litres que necessita per anar i tornar i una mica més per si hi ha problemes. El Gasoil que farà anar el generador vindrà amb mules del Tibet, 10 dies d´anar i 10 de tornar. Ja hem enviat les mules cap allà per tenir 200 litres de gasoil.
Es increïble haver de pensar en mules per poder operar. Aquí hi viuen 80.000 persones que aviat és dit, però sobreviure és una heroicitat.


2 d´Agost
No tenim ni llum ni internet, no se que li ha pasat al transformador que la fa arrivar a Simikot i trigaran a arreglar-ho uns deu dies. Comencem bè.
Avui han vingut deu avionetes, 6 de Surket i 3 de Nepaljunj. Ha arrivat el bisturí elèctric. Encare ens faltan 15 bultos dels 28 , que estan a l´espera de la mafia del transport de càrrega del aeropot de Nepaljunj.
L´avioneta que fa 10 es una que posa el Govern un cop per setmana a un preu una mica mes reduit per la gent local. La reserva per aquest preuat vol s´ha de fer amb un mes d´antelació i es nomès per 15 pasatgers.
 No ting mal d´altura, estic perfecte pero no puc treballar per què hi ha un festival de Chamans que ballan i tothom està pendent del ball .
Hem anat a veure´ls a les 3 de la tarda. Per mi ha sigut un festival de colors. Les dones anaven vestides i enjoiades a mès no poguer portavan els fills penjats a l´esquena i el colorido i les cares eran un espectacle.
M´han fet enfilar a una teulada per veure-ho millor. L´escala es exterior, un tronç de cedre amb mosegadetes per posar-hi la punta del peu, el tronc està apuntalat a la bona de deu. Tothom reia de la meva cara de por, que hi farem, fer el mico no ha sigut mai el meu fort. Pujar encare pero al baixar ha rigut tothom menys jo.
Tornant del festival, el policia amb mes galons de la zona ens ha convidat a tè al pati del cuartel. Han tret cadires de plàstic per nosaltres i una tauleta i ens han servit un tè bonissim.


31 Juliol
Avans d´ahir vaig arribar a Humla patin una mica. A les 6.30 del matí en Yeshe em trucava a l´habitacio del hotel: “fa mal temps no sabem si volarem”. I així a les 7.30, a les 8, a les 9, a les 10 i a les 11. Jo veia les muntanyes desde la finestra completament tapades per nuvols. Però a les 11 i 10 minuts em diu que corri cap el hall de l´hotel que sembla que hi haurà vol. L´aeroport no vulgueu sapiger com es, us poso una foto del restaurant i el menú per què us feu una ideia. Feia una calor que ni al infern es sua tant. Ens van fer obrir les maletes sobre una taula, ensenyar per sobre que hi duiem i cap al avió.
Només cinc pasatgers. Una tibetana elegantísima, el seu fill, en Yeshe, la seva dona i jo. Resulta que el vol era de carga i per tant viatjariam a preu de paqueteria, que es 28 dolars mes car. I a volar! Les dones darrera i el dos homes devant, que van haver de pasar com els gats per sobre de tots els paquets, Incrible pero totalment cert.
Al primer sotrac vaig adonar-me l´assafata de vol que et fa cordar el cinturó no hi era i rapidament m´el vaig cordar. Als meus peus tenia una caixa de cartró trinxada amb gots, aigua, i coto fluix per no fer-se malbè els timpans. Serveixis vostè mateix!
Se sentia fortor de cabra per tot l´avió, pero eren unes arrels que desprès porten d´estranquis al Tibet, on els xinos no les deixan entrar pero els tibetants les necesiten.
El vol molt bonic, rius caudalosos, muntanyes escarpades completament tapissades de vert, i de tant en tant creuant nuvols.
L´aterratge es per apretar les dents i resar, sembla que t´has d´estampar contra una paret mentre l´avioneta frena i en el moment que dius Adeu! aixó s´ha acabat, gira derrapant a sac i resusitas, pero val la pena et sents al cel.
El lloc es una maravella. Es veu l´hospital dessegida just en front de la pista d´aterratje i Simikot a l´altre cantó.
L´Hospital es molt bonic, es tot de fusta, dona la sensació d´estar en un refugi dels Pirineus, i la gent, molt agradable. Tenen uns noms que no conseguiré aprendre per què son rarisims, pero tothom es molt simpàtic.
He begut 5 litros d´aigua, mes tès i cafés. Amb tant de liquit tot lo dia soc cami del toilet, pero es la prevenció del mal d´alçada i amb aixó no s´hi pot jugar.
L´edifici quirurgic te alguns problemes que anirem adaptan com puguem per què aqui tot es inmensament complicat. Fusta per tot arreu, sintasol a terra, i moltes finestres. No tot el material comprat es aquí, va venint amb l´avioneta en compte gotes. Demá pasat començaré primer a netejar i desprès a obrir paquets.
Hi ha internet a estones, mirarè de poguer penjar fotos. Avui precisament no n´hi ha.

Marta